Pico de Europa

Arenas de Cabrales -Picos de Europa


En aquesta entrada vull compartir un dels meus viatges que més em va agradar, senzillament hi ha moltes paraules per descriure un paisatge i una naturalesa tan rica en diversitats de vegetació, fauna i el clima tot això acompanyada per un paisatge encantador, i és el meu viatge per Picos de Europa.

Picos de Europa té una superfície de 67.455 Hectàrees, ocupant tres províncies que són Cantàbria, Lleó i el Principat d'Astúries. I vam començar per al poble Arenas de Cabrales, que segons diuen és la porta de Picos de Europa. Per arribar-hi vam passar per un poble que es diu Unquera, i de allà fins Arenas de Cabrales vam estar fins a una hora rodejant les muntanyes i tot al costat hi havia el Rio Cares, feia molt de goig poder contemplar el riu i rere fons veient el paisatge tan rocós, i plena de vegetació.

En arribar el poble, vam veure que no era molt gran i poc interessant a simple vista però a mesura que t'acostaves al centre veies els carrers molt alegre, unes cases fetes del seus estils, de pedres del mateix riu que tenien al costat, i ben adornades que feien goig de veure-les estava ple de gent i vam decidir aturar-nos per veure una mica, i també per reposar després d'estar unes hores conduint i l'últim tram amb moltes corbes per arribar fins aquí.
Vam parar en una terrassa d'un bar, i de sobte vam aixecar el cap i vam poder contemplar tot aquell paisatge que envoltava en poble, era fabulós poder veuré totes aquelles muntanyes rocoses i amb tot tipus de formes, ens donava una sensació de ben estar i tranquil·litat.

Sense planejar-ho, ja que havíem pensat de parar-nos a Potes, vam decidir de pujar fins a dalt i així poder observar tot aquella zona de muntanyes.
I un cop allà vam veure que aquí teníem molt per veure, i vam començar a fer una ruta de senders que hi havia al costat de Arena de Cabrales, Poncebo i és la ruta de cares.
La ruta de Cares vas del poble Poncebo fins a Caín en Lleó que són unes tres hores, mes la tornada que en total son de sis hores travessant tot el desfiler del riu cares en unes de les rutes de senderisme més espectacular de tota Europa i en poc menys d'11 Kilòmetres.
Ens vam calçar i vam començar a pujar tot aquella muntanya fins arribar a uns 2000 metres d'altura, que és rocosa i estreta que en alguns moments en molta afluència de gent es feia molt estret per poder passar-hi d'uns dos metres d'amplada com en llocs eren menys d'un metres, tant et podies trobar roques o gravilla que et feien relliscar en molts moments per veure tot aquell paisatge recompensava tot el que podies trobar.

VARIS PUNTS D'INTERÈS DE LA RUTA

La Salmonella de Caño és una estació de fresa de salmons. Amb sort es podrà veure als salmons saltant d'una a una altra piscina de les que componen la salmonera.

El Congost dels Beyos, erosiado pel riu Sella, recorre el massís cantàbric a través dels concejos d'Amieva i Posi (a Astúries), i Sajambre (a Lleó).

La Font de l'Infern és el lloc de naixement del riu Sella, al municipi d'Oseja de Sajambre (a Lleó).

El Chorco dels Llops és una antiga estacada que usaven els caçadors per atrapar els llops.

Situat a pocs quilòmetres de Posada de Valdeón, en ple cor de Picos de Europa, el Mirador de Panderrueda ofereix unes vistes impressionants sobre el Massís Central de Becs d'Europa.

El Taronger de Bulnes o Picu Urriellu (en asturianu), és un pic d'origen calcari situat en ple cor dels Pics d'Europa.

Tot va ser formidable, la ruta va ser gratificant per tota aquella imatge que trigarà molt a marxar del cap, tant com veure el fons de la muntanya quan ja estaves molt amunt donava una sensació de vertic però a l'hora no podies deixar de mirar tot aquell paisatge que li entornava, les roques agafant formes i mentre anaves per al camí els rètols t'anaven explicant tot allò que envoltava hi la història d'aquesta ruta que el van fer uns treballadors d'una central hidroelèctrica que en l'any 1915 van posar en funcionament després d'anys de feina i amb molt d'accidents mortals, i cal recordar que el dia que vam agafar també va acompanyar moltíssim, i sempre estàvem acompanyats per les cabres, pròpies d'allà que viuen en la muntanya.

Us deixo-ho un vídeo de la ruta i més avall uns enllaços d'informació de la ruta.

Link de la ruta de canes:

Ruta de Canes (picos de Europa)