Experiències del viatge a Marràqueix (Marroc)

Experiències del viatge a Marràqueix (Marroc)

Hola amics viatgers, volia fer un salt en les meves experiències amb furgoneta per explicar-vos un altre viatge que vaig fer a Marroc, concretament a Marràqueix en la que per un dia a l'altre amb uns amics, en Isidre i el Toni, vam decidir d'anar a visitar-lo.

Vaig aixecar-me com un dia com qualsevol, però de ben segur no m' hauria esperat com acabaria aquest dia qualsevol. Em vaig trobar amb uns amics en el bar del poble, era cap octubre i aquell dia el fred es feia sentir amb un dia de cel ben tapat. Amb una cervesa a la mà vam començar parlar de llocs que en aquell moment es podria estar a una temperatura agradable, poder tornar lluir les camisetes curtes, i poder sentir la calor extremadament agradable i de poder beure la cervesa amb un xic de caloreta sota els raigs de sol.
Ens vam mirar, de cop i volta en Narcís va dir:

-Tenim cinc dies i no treballem, per què no marxem algun lloc?- Va comentar en Narcís

-Si, si vols anem a Àfrica i de pas anem a prendre el sol- Li va replicar el Toni amb ironia.

Al cap de dos glops de cervesa i a punt d'acabar-la.
-Nois, acabem aquesta cervesa que em de fer l'equipatge per aquesta nit- Vaig contestar a tots dos i van posar cara estranyats.

Doncs, donava la causalitat que vaig estar mirant vols en una companyia de baix cost de vols i vaig trobar que havia una oferta de vol a Marràqueix per vint euros d'anada i tornada. Dit i fet, després d'estar una estona riguen i diguen a tot ple que era una bogeria, vam agafar el vol.


Imagineu-vos, vam arribar a Marràqueix cap a les dotze de la nit, no vam agafar res de roba per abrigar, i es veu que de nit fa molt de fred, i nosaltres sense saber-ho, no teníem reserves per dormir, i el més curiós és que no vam pensar que els que hi érem ningú parlava l'anglès ni el francès per poder contactar amb algú, amb la confiança que amb l'espanyol ja ens entendria... I no va ser el cas, les vam passar "canutes" per trobar un lloc per dormir, per sort el taxista, que per cert ja ens va fotre una clatellada en el preu, que l'endemà ens vam adonar, ens va portar amb un noi, que amb prou feines parlava espanyol però suficient per què ens pogués buscar algun lloc on poder dormir, a la qual ens va portar un llogater d'apartaments.


Després de pair tota la confusió i l'esforç de trobar un lloc per dormir vam començar a visitar la ciutat, al cor històric Medina i ès un lloc molt maca per visitar-la, com la Plaça Djemaa, que per cert, em va sorprendre per què després la dificultat en trobar algú que parles espanyol, en la plaça un noi que tenia una botiga ambulant em va cantar "La lluna la pruna" tot anecdòtic, ja que és l'únic que sabia del català. Aquella plaça esta ple de gent, es barrejava turistes, venedors i amb gent del poble, i les serps amb el seu encantador que et deixaven agafar-la per fer la foto, això si donant un donatiu. Podies trobar tota mena de confecció i de marques, però de bon lluny es veuen que són falses, també vam trobar ambulants amb moltes espècies i fruits secs... Tòt allò em va fer agafar gana podies veure menjar típic com cous cous, bunyols, amanides... i caps de xai. La veritat que feia goig veure tanta activitat a la plaça.






Vam recórrer tot aquells cinc dies tot Marràqueix, com la ciutat com les muntanyes Atles, una serralada muntanyosa una de la més important que té Marroc, vam estar a Setti Fama amb un riu que creua al mig de la muntanya formant cascades per tota la serralada i en el pic de dalt, en la qual no vam arribar es veia com nevat. Vam estar quasi tot el dia vorejant, pujant i baixant la muntanya, en què ho recomano a tothom que hi vagi a Marràqueix que hi vagi a visitar-lo, són dues hores amb cotxe però val la pena. 

Enllaç per veure el iterinari de Marrakesh fins a Setti Fama. 

Va ser una experiència molt bona en aquest viatge sorprenent com inesperat, així que amics encara els que sabem que no aniríem pas a cap lloc sense les nostres Furgo-Campers, però de tant en tant va bé provar coses noves, i viatjar on amb ella no podries arribar.

Salutacions a tots i fins a la pròxima amics!
Sanja Cobo


Aquí us deixo una nota d'àudio en què explico una anècdota que em va ocórrer a l'Atles.